Cada cop que hi ha eleccions es segueix el mateix ritual: quinze dies abans comencen les campanyes electorals amb anuncis televisius, radiofònics, mítings, cartells als carrers, debats, cartes… bàsicament per aconseguir vots. Un dia abans tot aquest bombardeig s’acaba per deixar assimilar el cúmul d’informació a la població i rumiar sobre a qui donen el vot. L’endemà del dia de reflexió tothom qui decideix votar es mobilitza fins als col·legis electorals i posa el sobre amb la seva elecció a l’urna. La resta del dia segueix igual fins que a les 8 del vespre es tanquen els col·legis i es comencen a saber els resultats.
No sé com ho han fet totes les persones que avui han votat per primera vegada. No sé si des del primer dia de campanya electoral van veure clarament quin era el partit que responia als seus ideals. En el meu cas no. M’he passat tota la campanya llegint les cartes de tots els partits, veient els debats que emetien per TV3 i llegint als diaris tot el que deien els polítics, i la veritat és que no m’ha servit per a res.
He de dir que fins ara que ja he arribat a la majoria d’edat, i que per tant ja puc votar, la política no m’havia interessat mai, i ha sigut amb aquests quinze dies que he pogut veure que no hi ha cap partit que mereixi el meu vot. N’hi ha pocs que responguin als meus ideals, però el que m’ha fet veure que no volia votar-ne a cap d’ells ha sigut les maneres que han tingut de fer campanya. El que havia de servir per fer propaganda dels seus programes i per acostar-se als ciutadans s’ha convertit en baralles de nens petits i males paraules entre els candidats. En els mítings, parlar de tots els objectius que s’havien marcat arribar, ha passat a segon pla per deixar malament i criticar als altres caps de partit. A més a més, en les eleccions dels últims anys ha quedat clar que en els dies de campanya els polítics prometen molt més del que realment poden complir.
La decisió sobre a qui votar s’ha anat convertint en la de a qui no votar, i a força de llegir programes electorals i escoltar declaracions, he anat descartant-los a tots, i quan ha arribat el dia de lliurar la butlleta m’he adonat que, tot i voler votar, no volia fer-ho per ningú. Finalment he optat per una opció política minoritària, encara sense representació al Parlament de Catalunya, que, com a mínim, sé que de moment no ha mentit, potser, perquè encara no n’ha tingut la oportunitat. El temps dirà.
Què en penses sobre... 